Retrat psicològic de Trump (I)

A tot arreu s’han fet diversos retrats de Trump, dient que li falta un bull o que en lloc de cervell té bonyigos, que està com una cabra boja, que és la Bèstia de l’apocalipsi, que és prepotent, pedant, coent, analfabet... Convé, però, recórrer a la psicologia per descriure’l amb terminologia apropiada. Com l’amic Vicent San Ramon pensa el mateix, hem demanat a un amic del ram, que ens done la seua opinió i ens ha enviat unes notes, que ens han agradat i que anirem donant a conèixer, a poc a poc.

L’amic ens adverteix que les malalties mentals no poden usar-se per qualificar cap persona i que no està bé usar els termes relacionats amb la malaltia mental de manera pejorativa, perquè suposaria creuar una línia ètica que cal tenir sempre present. Li assegurem que serem discrets i justos, malgrat que Trump no ho és gens. Coincidim que Trump és tan excepcional, que no és cap disbarat subratllar els seus trastorns, perquè resulten perillosos per a la humanitat. Al llarg de la història podem trobar més d’un mandatari que patia trastorns mentals, però el poder i la capacitat d’influència de Trump és superior al de qualsevol altre. El nostre amic creu que Trump presenta una sèrie de símptomes tan clars que no és un desencert afirmar que pot patir un trastorn de la personalitat i ens fa una relació de trastorns, perquè els analitzem, pensant en Trump.

Hi ha trastorns de personalitat antisocial, de personalitat narcisista, de personalitat histriònica i de personalitat paranoide; finalment, pel que fa a la seua conducta, cal analitzar-lo com misògin, xenòfob, elitista, aporofòbic i si està molt o poc limitat culturalment.

Com es veu, tenim on triar, la cosa promet i pot eixir-nos un retrat més exacte que l’autoretrat de Van Gogh. Avui començarem pel trastorn de personalitat antisocial perquè Trump té molta mancança a experimentar respostes emocionals, com l’empatia o la comió. Aquest trastorn es caracteritza pel menyspreu dels drets de tothom i per la indiferència a les conseqüències de les seues pròpies accions. Ho hem vist amb la qüestió dels aranzels, o amb la manifestació dels seus objectius imperialistes d’ocupació de terres i països que no són d’ell (Canadà, Groenlàndia, canal de Panamà, etc.), o amb els pactes que manté amb Netanjahu pel destí de Gaza, amb ninguna preocupació pels gazetins. Continuarem...